La revolta de les Quintes

 
00:00
Diumenge, 7 Abril, 2013

Torna a sentir-se el so del campanar de la plaça de la Vila de Gràcia. Tornen a escoltar-se els canons de l’exèrcit espanyol que s’acosta a les barricades aixecades pel poble. Gràcia es trasllada per un dia a l’abril de 1870 per reviure la revolta de les quintes. Part de la població es va aixecar llavors contra el govern quan aquest va decretar un nova lleva, trencant la promesa feta que no hi hauria més reclutaments d’homes a files.

Josep Maria Contel, Taller d’història de Gràcia: “El dia 3 s’havia convocat el sorteig d’una nova lleva. Les lleves no estaven molt ben vistes pels ciutadans dels pobles de catalunya, llavors s’hi presentava un cert rebuig. Aquell dia, aquell diumenge la gent va començar a boicotejar aquells sortejos que a molts llocs, com a Gràcia, no es van fer. L’endemà, el dia 4 van començar a haver-hi aldarulls a Sants, es van traslladar aquí a Gràcia i aquí a Gràcia les dones van assaltar l’Ajuntament”.

Rosa Martí, coodirectora de la representació: “Tota la gent, bé, les dones de Gràcia, es van revolucionar perquè no volien que se’ls hi emportessin els marits. Era una cosa injusta. I d’aquí ve l’acte que es fa avui”.

Les dones de la vila van fer el primer pas. Van assaltar l'Ajuntament de Gràcia, i van cremar enmig de la plaça tots els papers oficials per evitar la crida de quintes. L’alcalde de la Vila, Francesc Derch va liderar els veïns i van aixecar barricades a les entrades per resistir el setge. La rebel•lió es va allargar fins a sis dies, quan finalment l’exèrcit comandat pel general Gaminde va trencar la resistencia del poble.

Josep Maria Contel, Taller d’Història de Gràcia: “La gent d’aquí no era gent organitzada, no era un exèrcit, era gent del poble que s’havien sumat i havien anat a les barricades per fer front a l’exèrcit. L’exèrcit va aguantar una setmana, de dilluns fins la matinada de divendres a dissabtes però el Capità General Gaminde, li interessava molt donar-li importància al fet. Llavors el que va fer va ser portar molts canons, moltes tropes... va ser molt exèrcit per una revolta que segons hi ha un escrit d’un militar que ja està retirat que vivia a Gràcia... ell deia que amb mitja companyia de soldats ho hagués solucionat en dues hores”.

Pol Vilajossana, poble: “Veus que hi ha molta gent que va morir. Hi havien dues-centes persones a les barricades i en devien quedar cent-cinquanta. Veus que...jo si al meu germà li tiren un tret jo seria el primer que aniria i també moriria... però és com salvar la identitat o fer el paper del teu besavi o rebesavi i ho trobo molt important”.

L'acte s'emmarca dins la desena Diada dels Trabucaires de Gràcia i la recreació és realitza amb la col•laboració i assessorament del Taller d'Història de Gràcia. Hi participen, a més de veïns del districte, diverses entitats de la Vila.

Rosa Martí, coodirectora de la representació: “Cal convocar la gent. Avui en dia el diumenge és el dia que pràcticament la família pot estar junta i és qüestió de conquistar la família sencera. Que vinguin els pares, que vinguin els fills... es passen un rato divertit i al mateix temps fem un acte bonic dins de Gràcia”.

Marc Delgado, poble: “Per part meva, pel que jo sé van ser un parell d’assajos i ha estat bastant “libiano” perquè hi ha gent que ja fa molt de temps que ho porta i llavors ja és directament: “Tu has d’anar vestit així, has de portar això i ja assumeixes aquest rol i no és una feina complicada, és bastant portable, bastant senzill”.

Josep Maria Contel, Taller d’Història de Gràcia: “És molt improvisada perquè és depèn de la gent que ve. Ara estaven al carrer de Sant Felip Neri donant els darrers tocs d’assaig. És una cosa molt coral i al ser tant coral no és una representació d’aquelles de text que hagis de memoritzar un paper, no són els pastorets... Hi ha foc, hi ha moltes coses i això és el que funciona”.

Amb crits de visca gràcia i d’indepedència es clou una recreació la d’enguany, on potser, diuen els seus protagonistes, es troben més paral•lelismes que mai amb l’actualitat

Sonsoles Santís, coodirectora de la representació: “Sents moltes coses especials perquè estàs aquí, perquè vius aquí i perquè participes de la vidad’aquí, de Gràcia. I llavors sents moltes coses especials i una de les coses és, doncs, quan les dones es van llevar amb aquesta indignació, que és la mateixa que sentim ara perquè no deixem de tenir un govern corrupte, no deixem de que ens enganyin... estem indignats igual que en aquella època. Vull dir que, és el mateix, estem visquent el mateix”.

Pol Vilajossana, poble: “És semblant a allò que estava passant. Recordo la última frase de la revolta que diu “que mai torni a passar allò que va passar al 1870 que els polítics no compleixen amb allò que diuen i si a Gràcia això tornés a passar els graciens tornaríem a sortir al carrer i trobo que jo, personalment i no sé el Marc si també opina el mateix, que hem de tornar a sortir al carrer i fer sentir la nostra veu”.

Amb la voluntat de recuperar la memòria històrica i de recordar l’aixecament de la Vila, Gràcia es vesteix cada abril com si fos al 1870.

Informa: Carlota Martí

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.