La plaça que es va construir al voltant de l’estació de Gràcia

 
Les atraccions Caspolino, la font de la Blanca Neus o l’estació de Gràcia són els elements més reconeixibles de la plaça de la Gal•la Placídia, però la seva història comença entre rieres i amb un altre nom. Se la coneixia com la Creu Trencada.

RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia: “Aquí es va trobar la creu de terme que separava la part de Gràcia de Sarrià, per tant a això li deien la Creu Trencada. Aquí és on confluïen, d’una banda la riera de Vallcarca que baixava i, de l’altra, la riera de Cassoles que s’ajuntaven aquí formant la riera d’en Malla, és a dir, una gran riera, per tant, era una gran separació entre dos termes.”

El fil conductor de la transformació urbanística de la plaça va ser el tren. La línia que connectava la plaça de Catalunya amb Sarrià tenia una parada a la Gal•la Placídia.

RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia: “Pretenien pujar des de Catalunya pel carrer Balmes actual, i anar directes a Sarrià, però és clar, a veure qui és el guapo que marginava Gràcia, que estava tant al costat i que era un nucli molt, molt actiu, per tant van decidir que a l’altura del carrer del Rosselló farien un petit revolt cap a la dreta per anar a buscar una primera parada de Gràcia, que no era gaire important, que era al carrer de Sèneca i una segona gran parada a Gràcia, el baixador que era el que es va ubicar aquí.”

Més endavant, en motiu de l’Exposició Universal de 1929 es va decidir soterrar el tren i la plaça es va elevar. Al cap d’una dècada es van instal•lar les mítiques atraccions Caspolino.

RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia: “Es construeixen el 42, però com segurament venien de trasllat algunes de les peces d’aquestes atraccions que provenien de l’any 25, per tant eren pràcticament autèntiques obres d’art.”

El carrussel va seguir girant fins a l’any 2005. Ara, la plaça continua sent un eix de comunicacions i fa de límit territorial entre Gràcia i Sarrià – Sant Gervasi.

Informen: Aitana Molina i Neus Valls