L’obra ‘Apagada analògica’ a Porta4 incorpora la llengua de signes

 
00:00
Dilluns, 17 Febrer, 2014

 

Notícies relacionades:
- ‘L’efecte dels rajos gamma sobre les margarides’ fa el salt a Porta4
http://www.graciatelevisio.cat/lefecte-dels-rajos-gamma-sobre-les-margar...
- ‘Culpables’ a Porta4
http://www.graciatelevisio.cat/culpables-a-porta4

La Sala Porta4 programa els diumenges del mes de febrer l’obra ‘Apagada analògica’, i el passat dia 16 hi va incorporar per primer cop una traducció a la llengua de signes. A Catalunya es poden trobar algunes obres infantils per a persones sordes, però no obres de teatre contemporani per a adults.

Santiago Sotelo, assistent: “Hi ha diferents teatres, on hi ha llengua de signes, però no fa molt, fa poc. I poc a poc, cada vegada hi ha més teatres, i a mi m’agrada molt”.
Enric Lluch, intèrpret de llengua de signes: “Jo sóc intèrpret professional, però aquí en aquest àmbit, és una mica el paper d’actor. No és només quiet com a intèrpret, perquè les persones sordes o miren l’intèrpret o miren a l’actor, llavors, si estan junts, és més fàcil, i poden entendre molt millor”.

L’any 2010 l’Estat espanyol duia a terme l’última fase de l’apagada analògica. És a partir d’aquest fet, que el Col·lectiu Contrafacto, indaga sobre la memòria històrica personal i la col•lectiva, sobre allò que la societat de la informació continua sense desenterrar.

Lucila Teste, dramatúrgia i interpretació: “Qué es para nosotros la memoria, qué es para nuestra generación. Aunque yo sea de fuera, en Argentina también ha habido una dictadura, entonces el tema también está ahí, y qué es para la generación de catalanes de 30 años, qué significó el franquismo y qué sifnifica la memoria”.

Lucila Teste, filla de desapareguts argentins, estrenava l’any 2004 el monòleg autobiogràfic ‘Hija de la dictadura argentina’.

En aquest cas, centrada en la repressió franquista, l’obra es divideix en tres actes, l’oblit, la memòria i l’esdevenir.

Un tren com a metàfora del genocidi. A través d’un llenguatge visual i poètic, de la narració d’una història de vida, i de la relació entre víctima i botxí, presenten una obra carregada de simbolisme.

Samuel Quiles, dramatúrgia i interpretació: “El ejército, construir, ver las víctimas y luego otra vez volver a construir otro ejército como algo que vuelve a pasar a lo largo de la historia”.

La projecció de vídeos i la música en viu, creada pel músic Marcelo Acosta, a través d’aparells analògics construïts per ell mateix i mitjans digitals, acaben de crear una atmosfera intrigant.

Marcelo Acosta, música i efectes de so en viu: “Siento la música, en esta obra en particular, como un personaje más, voy acompañando las escenas, interactuando con ellos todo el tiempo. Y un poco como ellos van actuando, me determina qué voy a utilizar y cómo voy a acompañar esa escena”.

L’obra serà a la Sala Porta4 encara el pròxim diumenge, un molt simbòlic 23 de febrer.

Informen: Irina Gimeno i Neus Valls

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Refresca Type the characters you see in this picture. Type the characters you see in the picture; if you can't read them, submit the form and a new image will be generated. Not case sensitive.  Switch to audio verification.